Bon dia o bona tarda o bona nit, que amb això del confinament les hores són un bon desgavell… Mira, he fet gairebé un rodolí!!

Doncs, el que els deia, que estic tancada a la porteria veient passar veïns carregats amb paper de vàter, i jo, la veritat,  estic espantadíssima perquè si el fan servir tot, hi haurà una embossada a les canonades que ni amb mil escombres no el podré tirar avall…

Però avui no els vull parlar del Corona virus i ca! Avui els parlaré del virus de la Corona. Sí, aquell virus del qual patim ja fa més de quaranta anys i que han escampat a tort i a dret els nostres reis; sí, tant el jubilat com el preparat ―un altre rodolí―, perquè tots són de la mateixa família i tal com deia el meu Eusebio, al cel sia, «els testos s’assemblen a les olles»…

Quina vergonya i quina cara de ciment! Pare i fill donant-nos lliçons de moralina i dient-nos que la justícia és igual per a tothom, quina barra!

Jo, però, tinc una solució, perquè com que pels tribunals no fan cap cara de passar-hi, i els jutges del país ja sabem que taparan un virus amb un altre virus i una corona amb una altra corona, doncs els faria tornar tots els diners que tenen a les Illes dels Cocodrils i que els lliuressin per finançar la sanitat pública i la investigació, que prou falta ens fa, i en contrapartida els enviem, a ells, a les illes dels rèptils. Com en un intercanvi de cromos, mira si n’és de fàcil! Nosaltres ens desempallegaríem del Corona virus i del virus de la Corona alhora, i mataríem dos ocells d’un tret, com ho veuen?

Perquè, desenganyin-se,  tots sabem que ara el “preparat” no pot renunciar a l’herència; ni tampoc no sabrem mai si el “campechano” cobra, o no, la seva assignació, que, molt em temo, continuarem pagant nosaltres.

Aquests dies d’avorriment a casa podríem encetar la campanya, no troben? Vinga, doncs, a veure qui m’hi ajuda!