Molt em temo que el nou president d’enllà enllà de la mar passarà —com per art de màgia— d’insultador de primera a predicador vehement; de racista de jutjat de guàrdia a defensor de lleis i normes; de baladrer sense aturador a entusiasta flautista d’Hamelin; d’abusador de dones a admirador de donzelles; de mal educat groller a bohemi inconformista, de… I així fins al dia del judici final.
Ah! I sembla que a la primera dama ja ningú no l’anomenarà més barbie-cap de pardals, i ca! De cop i volta se’ns ha convertit en tota una intel•lectual d’alta costura!
I també em temo que d’arbre pelat passarà a bosc frondós i el meu Eusebio tindrà raó, un cop més, amb allò de: “Qui a bon arbre s’arramba, bona ombra el guarda…” I és que la memòria és molt desmemoriada i, de camises, molts en tenen un fotimer a l’armari!
Tranquil·la Secundina, la saps la historia d’aquell que s’arrabà a un cocoter i li va caure un coco al seu de “coco”. Mai se sap.
Quanta raó que té, senyor Artemi!!!
i si… i si… mare de Déu Senyor, quin compromís !!! I, si resulta encara pitjor. No ho vull ni pensar.