Vostès han vist els anuncis d’enguany de les rifes de Nadal? Es deuen pensar que som imbècils, tots plegats! I ningú no se’n salva i ca! I també deuen pensar que som sords, perquè per suportar la cantarella de l’anunci de la Grossa, s’ha de tenir molta cera a les orelles!

Jo, si volen saber la veritat, apago la tele ―i la ràdio, encara que estigui a mig fregar l’escala―, tal qual. Sí, a mi, el mando se’m posa en marxa tan bon punt sento aquella veu inaguantable ―amb totes les “as” obertes de bat a bat, i ni una vocal neutra, ni per casualitat! —  de l’anunci de la Grossa, i quan veig la dona ―de qui tothom es fot― de la Loteria Nacional.

I és que amb les “ancianes” que tenim una edat, tothom s’hi veu amb cor. Que es pensen que perquè tenim anys som beneites del cabàs? Per mi, que s’ho facin mirar… perquè potser no tenim estudis i ja som més velles que l’anar peu, però ni som sordes ni ens hem begut l’enteniment.

I els que es creguin que no sabem en quin dia vivim els vells, i els qui es creguin, també, que a qualsevol edat ens poden endinyar melodies infumables, van molt errats… Que ‹‹de porc i de senyor se n’ha de venir de mena›› que deia el meu Eusebio, i els que han engiponat els anuncis d’aquest any, d’això darrer, poc… que el públic es mereix un respecte, encara que no hàgim anat gaire a estudi. O sigui que no ens prenguin més el pèl! Claro que potser per això sortia un calb en els anuncis anteriors... Premonició?