I tant que la del setè ha de pagar-li un bon sopar al senyor Solé i Sabaté, per haver-li escrit una cosa tan bonica del seu llibre! Encara que jo crec que es va passar amb els elogis…  claro que això ja són figues d’un altre paner.

I, ben pensat, també m’hauria de convidar a mi, per fer conèixer a tothom el que pensa de la seva novel·la un senyor tan important! I així, tal cual, li he fet saber al senyor Artemi, que m’ha promès que li diria a la del setè que es prepari a pagar dos sopars, en comptes d’un.

I és que el senyor Artemi, que viu l’escala de la Trini ─ella s’entesta a anomenar-lo Artemio, perquè troba que sona més elegant─  sempre ha tingut molt món i sap com s’han de tornar els favors, que el meu Eusebio sempre deia que “valia més una unça de favor que una lliura de justícia” i a la del setè, que sortís aquell escrit al diari i a la meva pàgina uep, segur que li ha anat de perles per vendre més llibres…