Mirin, si volen que els digui el que penso és que cadascú tiri pel dret i faci el que bonament pugui. I per què estic tan expeditiva? Doncs, perquè la del cinquè ahir vespre va sortir tota arreglada per anar al concert multitudinari mentre a la ràdio deien que hem d’anar en compte amb les aglomeracions. I la del principal va baixar les escales com un cavallot ―anava amb xiruques― perquè feia tard a la manifestació que va reunir milers de persones, quan jo acabava de llegir, als diaris que poso a terra per fregar, que potser haurem de limitar el nombre de familiars amb que ens reunirem per menjar les neules i els torrons. En què quedem? Jo ja sé que soc una bombolla. Sí, jo tota soleta, però em sembla que ja començo a estar com una bombeta o un llum de carburo, que deia el meu Eusebio. i sovint crec que la bombeta està fosa i tot!

Podem anar a concerts plens a vessar però no ens podem reunir gaires per fer el tió? Podem anar a restaurants als sopars d’empreses i agafar una avió ple com un ou, però millor que no brindem amb la família el dia de Nadal? En que quedem?

I per acabar-ho d’adobar, si en un atac de ciutadania responsable ens volem fer un test d’antígens, no en trobem ni un en cap farmàcia a vint quilòmetres a la rodona! En què quedem?

Doncs, mirin, jo ja ho he solucionat, m’he agenciat una espelma d’aquelles que té una bombeta en lloc d’una flama de veritat, i ja que jo n’estic com una, de bombeta, almenys faré llum. I com que té la mateixa forma que una bombolla, ningú em podrà dir que no compleixo ordres. I pel dia de Nadal m’he comprat uns canelons preparats al super i he encarregat un pastís de crema i fruites al forn del costat de casa, perquè no tinc dents per als torrons, sobretot el d’Alacant, i m’ho menjaré ben il·luminada i ben “embombollada”. O es pensaven que em conformaria amb bledes i pollastre a la planxa? Soc una bombolla, però no he perdut ni el gust ni la gana!

I tant me fa amb què quedem, jo faré el que em sembli, que com deia el meu Eusebio, al cel sia, «per fer lo dels altres, no hi cal opinió», així doncs, bones festes, i celebrin-les com vulguin o com puguin, perquè tantes contradiccions m’acaben els torrons, sort que no en puc menjar!