Estic indignada, estic molt emprenyada, estic que no tinc paraules, i no amb els meus veïns de la meva escala, no. I no és que no en tingui d’hipòcrites, de pocavergonyes, de cínics i de mentiders, perquè de tot hi ha en la vinya del Senyor… Però no en tinc cap que sigui tot això alhora i a sobre surti per la tele i ens faci combregar amb rodes de molí.

I és que s’han de tenir bemolls per dir, sense posar-se vermell, que matar i deixar agonitzar, sense moure ni un dit, uns pobres desgraciats que anhelen una vida millor, és fer la feina ben feta. I no m’estranyaria que d’aquí dos dies tots els que han fet «tan bona feina» portin penjant una medalla tan grossa i pesada que els faci anar caminant amb el nas tocant a terra. Tant de bo s’arrosseguessin per la mateixa sorra on encara hi ha la sang vessada dels que han matat i han deixat morir!

I sort que qui alaba les «forces de seguretat assassines» diu que és d’esquerres! Bé, és d’esquerres per salvar el vaixell Aquarius ple d’immigrants, quan necessita suport, que cada vot compta; i és d’esquerres per deixar entrar refugiats rossos amb ulls blaus i amb prou diners per pagar-se l’estada al nostre país; amb aquests sí que n’és de solidari!

Però ja veig que no és una qüestió de dretes ni d’esquerres, és qüestió de maldat, de cinisme, d’hipocresia de pocavergonya. I és que ni l’animal més ferotge no hauria matat cap de la seva espècie d’una manera tan brutal sense que l’haguessin atacat i, a sobre, aquests sense ànima, sense moral, sense res de res, se’n riuen del sofriment dels que no han mort amb la primera bala ni amb la segona. És clar que es tracta de negres, pobres i famèlics…

I aquesta gent que s’omple la boca i aplaudeix els que han matat a sang freda és la que deixem que ens mani? Anem ben arreglats! Potser que ens ho fem mirar, no troben?

Que quan el meu Eusebio, al cel sia, deia: «Qui sembra mal i cultiva mal, recull mal», no pensava en els que sempre cauen drets i totes els ponen, fins i tot la negra!

I nosaltres, per a més inri, els votem perquè ens governin i els diem «sí, senyor» a tot, sense protestar. Jo, sincerament, crec que sí que ens ho hem de fer mirar! I de pressa!