Ningú no perd! Quin miracle! Tothom guanya! Que corri el xampany!!!

I en cas que no obtinguin els resultats que esperaven ―dolents, per dir-ho ras i curt― mai no és culpa seva, sinó que els electors són babaus. I si els treuen més bons del que es pensaven, els resultats, ―però no guanyen, tampoc!― pues s’erigeixen en salvadors de tots els que no els han votat i els perdonen perquè “no saben el que es fan”…

I jo em pregunto: per què celebrem eleccions, si tothom guanya i tothom té la resposta per a qualsevol situació en la qual quedi el partit després del recompte de vots, si mai aquesta resposta no té res a veure amb el que els electors han dit a les urnes? Quina pèrdua de temps i de diners!

Per mi que tots els partits, durant la campanya, tenen a la rebotiga uns quants “esclaus” amb manguitos i visera elaborant les excuses més peregrines per justificar els seus resultats, arribat el moment:

Que no entren al Parlament? És que ha anat massa gent a votar i l’alta participació els ha perjudicat… Que no han millorat resultats? És que no n’hi han anat prou dels seus i costava trobar els col·legis electorals… Que han perdut escons? És que una munió de “violents” s’han abraonat sobre els interventors del partit en qüestió i gairebé han arrencat de les mans dels seus simpatitzants els sobres que ja portaven tancats de casa… Que han guanyat més del que es pensaven? Pues els pugen els escons al cap i, tot imitant Jesucrist en la multiplicació del pans i els peixos, volen ocupar tots els seients del Parlament…

I com és que no s’adonen que ja no ens poden fer combregar amb rodes de molí? Que el meu Eusebio sempre deia: “De qui no et mira en parlar, no te n’has de refiar”, i molts d’aquests polítics miren força de gairell… I potser no saben que tots els veïns de l’escala ja fa temps que els fitem per damunt de les seves ulleres, i que ens hem comprat binocles per veure més enllà de l’horitzó des de dalt del terrat, sí senyor…!