Fa fàstic, molt fàstic el que està passant davant la costa de Lampe… o com es digui… Cada dia ho llegeixo als diaris que poso a terra per a fregar i me’n faig creus!

Vostès se’n recorden quan fa pocs anys va topar un creuer contra la costa d’una illa italiana? Tot van ser corredisses per socorre els passatgers, oi? Vostès se’n recorden del ferry que es va incendiar prop de Mallorca? Tothom va ser evacuat en un tres i no res, oi? Vostès se’n recorden que fa quatre dies un altre ferry que havia d’arribar a Dènia va xocar contra la costa i tots els que anaven dins van ser desembarcats a corre-cuita i ningú no va prendre mal? I vostès se’n recorden que hi ha una llei del mar que obliga a ajudar qualsevol que ho necessiti, tant si s’està ofegant com si és dalt d’un creuer, d’un barco de la Trasmediterrània, d’una barca de vela llatina o d’una pastera?

Potser vostès sí que se’n recorden, però els nostres polítics i els de la gran Unió Europea deuen tenir memòria de mosquit. O potser no… Tal vegada hi ha dues lleis del mar; una per als que tenen pistrincs  i l’altra per als que no en tenen. Una per als que naveguen de vacances i per plaer; l’altra per als que naveguen fugint de la guerra i de la misèria. Segur que és això, perquè sinó, no m’explico que ningú no vagi a socórrer l’Open Arms o l’Ocean Viking. I que, a sobre de no auxiliar-los i de no donar-los indemnitzacions, com a tot ser viu –o mort− que ha patit una tragèdia marítima, els empaperin amb multes milionàries. Ja és ben bé, el món de cap per avall…

Fàstic i vergonya és el que fa i, sobretot, si pensem que els països que els neguem empara –sí, jo també em fico en aquest sac− som els que, fa anys, vam omplir trens, autobusos i barcos buscant una vida millor a l’estranger de fora. I el més curiós és que molts la hi vam trobar!

Ja és ben bé, com deia el meu Eusebio, al cel sia: “La pobresa no té parents, però a la riquesa, hi acuden amatents”. Potser serà això i no la falta de memòria… O totes dues coses…