Bé, ni bo ni dolent, no tindran Nadal i punt.

Però els que han sortit exculpats de la massacre de la frontera de Melilla ―no es pot dir de cap altra manera― aixecaran ben alt les copes per brindar per un feliç Nadal i un venturós Any Nou… Per a qui? Per a ells, naturalment! Per als que maten amb tota impunitat perquè com que les víctimes són uns indocumentats, poden fer-ho sabent que no només no els passarà res sinó que, per a més inri, seran felicitats i fins i tot condecorats pels polítics de torn. I és que els que no tenen documents no són ningú… Em recorda el que feien en els països de Sud Amèrica, als anys cinquanta i seixanta, quan a l’hora de fer el cens del país tenien clar que: «los inditos no se cuentan».i no els comptaven, i tant que no! Com els podien comptar si no eren ningú?

I fins quan ens empassarem tanta mentida i tanta injustícia? Cada vegada que algun veí de l’escala em desitja unes bones festes, el cor em fa un salt. «Bones festes», sí, però no per a tothom. Però d’això no ens en recordarem ni el dia de Nadal, ni de Cap d’Any ni de Reis… I penso que en lloc de cantar «Campana sobre campana», podríem cantar »mentida sobre mentida»…

I avui, sincerament, no sé què diria l’Eusèbio, el meu difunt marit, al cel sia; crec que no tindria paraules i, en silenci, pensaria que no tenim dret a tanta celebració… Però no us vull esmenar la plana ni afegir aigua al vi i us desitjo a tots unes «bones festes!»,… fins allà on la vostra consciència us permeti, és clar…