Diguin-me demagògica ―o això m’ha dit la veïna del cinquè―,  però, no els sembla que hi ha molta diferència entre salvar uns i altres, depenent dels pistrincs que tenen?

Tenim una mitja dotzena de persones molt riques i molt avorrides que han pagat una morterada per anar a distreure’s, al fons de la mar, contemplant les restes d’un naufragi. Aquests són els de primera categoria.

Tenim centenars de persones molt pobres i molt desesperades que també han pagat una morterada per fugir de fam i de guerra, intentant arribar a port vius i que malden per evitar un naufragi abans d’albirar la costa. Aquests ni tan sols són de segona categoria, en són de quarta.

I…, a que no saben a qui ens afanyem a rescatar? Exacte! A les persones riques i avorrides que ja no saben com divertir-se en terra. Per als pobres i desesperats que cerquen una millor vida ―la qual cosa no costa gaire venint d’on venen― no cal córrer ni gastar un duro. Per a la mitja dotzena de primera, tots els recursos sense escatimar ni diners ni mitjans. Per als de quarta: tard, malament i com menys ens costi, millor.

Que ja deia el meu Eusebio, al cel sia: «qui no té padrins no es bateja», i la mitja dotzena de primera són batejats i rebatejats amb petxina de plata. Què dic, de plata? No!, d’or!

Els altres, els de quarta, que s’ofeguen a centenars i que ni tan sols saben que existeixen petxines de metalls nobles, no cal salvar-los; ens en sobren, d’aquests que són a la cua de les categories i, a més, no ens aporten res. Els de primera tampoc no ens aporten res, però són tan rics i poderosos, que tot són reverències!

Potser que ens ho fem mirar, no els sembla?