I perdonin l’expressió, però és que no en tenen pas ni idea com ha vingut la Trini, la portera de l’onze! Enrabiada com una vespa!

Sembla que se li han presentat un parell d’homes trajats, i s’han fet acompanyar al terrat. Ella, que estava enfeinada perquè els veïns de la seva escala són una mica marranos, molt diferents dels meus ―mal m’està el dir-ho―, ha hagut de deixar els espolsadors i, apa, cap amunt. I ni temps de preguntar-los qui eren, no ha tingut. De fet, no ha gosat, perquè amb aquelles ulleres negres i el posat de mafiosos que gastaven, s’ha ben espantat, la pobra Trini.

I saben què volien els homenets? Pues quedar-se el terrat! Sí, ho han sentit bé! S’imaginen… Oh!, i sembla que anaven en serio…

Li han explicat a la Trini que els terrats són béns comuns per a posar-hi les antenes dels mòbils. ¿O potser era que el bé comú és que ells puguin col·locar les antenes al terrat? Ara no sabria dir-los-ho… Però, sigui com sigui, jo tenia entès que lo que sí que era un bé comú per a tots els veïns de l’escala era, precisament, el terrat.

Pues no. Ells en poden afanar tants com vulguin, i no els cal ni avisar ni demanar permisos. Que els agrada el terrat de la cantonada Balmes-Diagonal? Pues, seu! I, a més, de franc! Ni un duro no han de desembutxacar…

Jo com que no sé gaire de lletra, potser m’he fet un embolic. Però, no els sembla que hi ha béns comuns que són més béns i més comuns que d’altres?

Ah!, i si quan pugen al terrat per agenciar-se’l, hi troben roba estesa, també l’arramben, tota per a ells! Jo, per si de cas, em compraré una andròmina d’aquelles que serveixen per estendre la roba dins de casa. Una sissi penso que en diuen.

Claro que perquè m’hi càpiga, hauré de canviar de lloc la gàbia dels periquitos i penjar-la dels barrots de la finestra que dóna al celobert. I quan plogui l’hauré d’entrar, hauré de buidar el prestatge del canterano i hauré de posar les figuretes i la col·lecció de didals a la banyera, perquè els pobres ocellets bé han d’estar a aixopluc quan les inclemències del temps fan de les seves, oi?

I què passarà quan els que manen decideixin que la vivenda de la porteria també és un bé comú? No sé pas què farem la Trini i servidora… I és que el meu Eusebio ja ho deia: «Com més pobres, més mosques».