Sí,sí, no m’he equivocat, no… Aquests dies de campanya electoral em recorden de manera “perillosa” els dies abans de Diumenge de Resurrecció, quan no es podia fer res que no fos pietós…

Els més grans que viuen a l’escala ja sabran de què els parlo… No es podia cantar, no es podia anar al cine ꟷtret que fos per anar a veure Ben-Hur o Los diez mandamientosꟷ, no es podia ballar, no es podia fer festes d’aniversari, no es podia menjar carn, no es podia no sé quantes coses més! Tot era prohibit, vaga’m Déu, val!

I aquesta setmana de campanya electoral, tres quarts del mateix: prohibit tot, excepte el que afavoreixi als partits de sempre, és a dir…, bueno, vostès ja m’entenen… I ja em perdonaran si no sóc més clara, però és que no vull anar a acompanyar ningú a veure Montserrat des de la finestra, tu ja m’entens, que deia el cantant… Ai, potser no podia dir “cantant”! Això sí, de mentides se’n poden dir moltes, i de l’alçada d’un campanar, si ets dels “escollits”, claro…, vull dir dels… bueno, tu ja m’entens, oi?  Bufff, fins al capdamunt, n’estic, de tant de bròquil!

Que el meu difunt Eusebio em temo que s’equivocava quan deia: «El que no està prohibit, està permitit», i ca! Que  no sabem què podem fer i què no, si no volem anar a veure la Moreneta de més a prop…Tu ja m’entens…