No sé com ho veuen vostès, però no crec que hi hagi prou agents per a poder dur-ho a terme. Saben vostès què significa anar, per tot el territori, des del poble més alt del Pirineu fins al que toca a Castelló, local per local, preguntant on tenen el comptador per poder tallar-los el corrent? I han de fer-ho en un sol dia!
A mi em preocupa molt aquest encàrrec, perquè la meva amiga Cari fa la neteja a l’escola del barri i sempre hi deixa els iogurts i el tetrabrik de llet, a la nevera, i la pobra s’ho trobarà tot passat quan hi torni l’endemà. I m’ha explicat que a l’institut de secundària on treballa la seva filla de conserge també tenen aquest problema, i la direcció ha fet una petició al Museu del Disseny de Barcelona perquè els deixi la nevera de gel que tenen exposada, per poder conservar els aliments que hi ha a la nevera del claustre de professors. El problema és que com que Correus sembla que té ordre d’interceptar totes les cartes que tinguin a veure amb el que vostès ja saben, la petició encara no ha arribat a bon port i potser no hi arribarà….
Claro que el meu Eusebio deia ‹‹val més enginy que força i diners››, i si ens quedem a les fosques i si els carters no reparteixen la correspondència, ben segur que hi haurà qui recuperarà els llums d’oli i els coloms missatgers.
Secundina, aquesta vegada t’has superat. Ho penjaré al meu “facebuc”
per primer cop, Secundina, et comento des del mòbil.
M’ha agradat molt que’ls hi toquis el que no sona, a veure si ara s’herniaran, amb tanta feina, aquests “mandaos”.
“Más vale maña que fuerza”, haurien de fer cas dels seus refranys algun dia.