M’he passat la setmana preguntant als veïns si sabien què diu l’article 155, amb què no paren d’amenaçar-nos els de la capital. Cap no m’ho ha sabut respondre, ni tan sols la del quart segona, que es una saberuda de veritat –d’aquelles que arrossega una cartera plena de llibres i papers i que sempre té…

Sí, ja sé que sóc una ignoranta i que no tinc estudis, però curiositat sí que en tinc, i molta! Pues, ja fa dies –per no dir mesos o anys!− que els que ens manen ens diuen que ells no poden fer res del que se’ls demana, perquè les lleis no els ho permet. Pobrets!…

Sí, ja sé que em diran que no puc preguntar res de coses tan “elevades” ni donar el meu parer perquè no he anat a estudi i no sé de lletra, i que val més que em dediqui a fregar l’escala del número 13, la de l’edifici del qual sóc portera, que això sí que…

Acabo de llegir en un dels fulls de diari que poso a terra ―quan frego l’escala del número 13, sempre n’estenc perquè els veïns no em deixin petjades damunt els rajols―, que en un poblet no gaire lluny d’aquí han hagut de deixar de tocar les campanes perquè el dring molestava els hostes d’un hotel situat…

Mira que en té, de barra! Com qui no vol la cosa m’ha dit que el dimarts 16 de juny a les 7 del vespre presentarà una altra novel·la a El Corte Inglés del Portal de l’Àngel de Barcelona… I com que jo tinc feisbuc —o com se digui— que si n’hi puc fer propaganda……

Se n’han adonat? Jo sí! Des de fa bastants dies, quan em planto davant de la tele ―després d’haver fregat l’escala de dalt a baix, haver recollit les escombraries dels veïns i haver tancat el portal amb doble clau― i em poso les notícies, resulta que ja no passen el telediari, i ca! Ens posen…

M’he quedat esborronada. Una néta de la Trini ―la portera del número 11― va a aquest institut de Barcelona, on han matat un professor i han ferit a més persones. I ho ha fet un noi de 13 anys. A Sant Andreu, no a l’altra punta de món, no!, a la cantonada, valga’m Déu, val!…

I ara em diran què s’empatolla, aquesta boja? Pues, sí, jo també m’ho pregunto…, però és que vostès saben que la primavera comença quan ens ho anuncia El Corte Inglés, per allò de: “ya es primavera en El Corte Inglés, saben de què els parlo, oi?” Pues ara resulta que per la ràdio surt una…

I saben què els dic? Pues que no tinc cap pressa per tenir-la arreglada, no senyor! Primer —haig de reconèixer-ho—, em va entrar una tremolor que vaig pensar que m’havia pujat la grip, de cop, com allò que els passa als borratxos quan els treuen la beguda, ja m’entenen… Però un cop passada la primera…

I després diuen que les porteres, com jo, som tafaneres! La Mercedites, la meva filla, m’ha fet escoltar la conversa —que torna a córrer per tot arreu— entre una política ambiciosa i una ex nòvia plena de despit. Quina manera més barroera de fer safareig! Sembla que el que va passar aquell migdia en un restaurant…