Si com més se’n tenen més se’n gasten, i com més ric més vanitós, és evident que com més se’n posseeixen més se’n volen. I no ho dic jo, sinó la saviesa popular, els proverbis que passen de pares a fills i dels quals es diu que sempre tenen raó. I és que el diner…
Read More...La Llúcia sabia que els veïns havien arribat perquè davant la porta hi tenia la tifa de benvinguda. Bé, el regalet no era dels veïns sinó del seu gos, un faldiller rabiüt i malcriat que, a més d’anar defecant per tota l’escala, no deixava de bordar des del primer minut que posava les potetes al…
Read More...―Sí home, ara li fan el mànec! ―se li va escapar a la Remei. ―No entiendo, ¿qué me dice? ―li va contestar l’homenet, amb posat d’estranyesa. ―Doncs, que ahora le hacen el mango. No sé si m’entén, vull dir que ara hi corro! ―li va deixar anar la dona. L’home, encara més confús, va optar…
Read More...No sé perquè la mare m’ha dit que no havia de plorar, al pare se li escapaven les llàgrimes i ningú no li deia res. El pare s’ha girat d’esquena quan m’han dit que pugés per l’escala. Quan he entrat a la panxa de l’ocell, la mare m’ha fet adéu amb la mà, al pare…
Read More...L’Arturo va fer un petó a la galta dreta de l’Adelita i es va posar el barret. Feia fred a fora. El termòmetre de la galeria marcava cinc i mig, sobre zero. Feia dies que no arribaven ni a la mitja dotzena de graus. L’Adelita es va quedar palplantada mirant fixament la porta que l’Arturo…
Read More...