www.manlleu.cat/la-ciutat/premi-de-narrativa-ciutat-de-manlleu.htm  

                 ENTRE LES REIXES ―Te tracten bé? ―li va preguntar l’arreplegat, que malgrat que s’anomenava Lari, pocs el coneixien pel seu nom. D’ençà que el varen recollir els avis d’en Valentí, allà on anava era l’arreplegat de Can Torrentada. ¾Què voleu que us digui? Que em tracten a cos de rei? ¾va etzibar-li en Valentí,…

 S’havia anat fent fosc i l’aigua del riu es movia al ritme de les llumenetes dels pocs vaixells que hi havia avarats. Es van asseure en un dels bancs de ferro ―amb potes en forma d’esfinx egípcia―, encarats a l’aigua, i la conversa que havien engegat des que s’havien posat a caminar es va anar…

(Capítol VII – “La mort, una lliçó de vida?”- Editorial Mediterrània, 2005) El mestre diu: Els càrrecs més alts ocupats per homes ordinaris, els ritus executats sense meditació, els morts honrats sense veritable aflicció: com es pot aguantar un espectacle així![1] L’Administració, amb totes les lletres, fa com si obviés el que representa una pèrdua…

 ( Capítol VI -“La mort, una lliçó de vida”- Editorial Mediterrània, 2005)   Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s’ullprèn i té delit del bany: que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.  …

 (Capítol V – “La mort, una lliçó de vida?” -Editorial Mediterrània, 2005)                                 Com la boirina que s’aclofa Quan ve la nit, o com la rima d’una estrofa sense sentit; com una cinta de coqueta En un mirall, o com el vol d’una oreneta sobre la vall; com una mica de música quan ve la son,…

(Article publicat a “Revista Catalana de Pedagogia”, 2002) Actualment, com poques vegades a la història de la nostra societat, la gent responsable es planteja el gran problema que significa la transmissió de valors: què fer, com fer-ho per transmetre valors? És per això que, primer de tot, cal que parlem de com capten els valors…

Segon Premi XVIII Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda- Molins de Rei, 2008. Publicat dins “Bellesa de l’inútil i altres narracions”- Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008. –          Com es diu, si us plau?- li va preguntar el conserge, des de darrere el taulell, sense aixecar els ulls del diari. –          Cristina Escarp Calí…el meu…

(Capítol  IV- “La mort, una lliçó de vida?”- Editorial Mediterrània, 2005)                                                             Crec que Jesús és Déu. El cor m’ho diu                                      i, enamorat, segueixo sa Doctrina.                                     No vull saber la causa ni el motiu                                     De res que hagi dictat sa veu divina;                                     Vull creure refiat, cluca la nina,                                     El cor rendit, l’enteniment passiu.                                     Senyor, sóc un…

La Sra. Mercè es va quedar extasiada davant el cartell d’entrada de l’establiment. Quan anava per la segona línia, on hi posava els preus, una veu masculina va interrompre la seva concentració. –          Perdoni, vostè és nova, oi? –          Què vol dir nova? – va contestar-li la Sra. Mercè, una mica molesta. –          Disculpi, si…