Sí, ja sé que he d’escriure sobre el sisè sentit, i els savis diuen que és la intuïció, allò que et fa estar a l’aguait i t’ajuda a prendre decisions i camins, que figura que han de ser encertats, no saps ben bé per què… I això li van dir al meu oncle quan…

  Quan era petit, el trenta-u de de desembre de cada any, tothom al meu voltant s’entestava a dir que era ‹el dia de l’home dels nassos›. Jo no ho entenia. ¿Què volia dir que aquell home tenia tants nassos com dies l’any?» A mi sempre m’havien dit que en tenia tres-cents seixanta-cinc i els…

  No sé mai si el gust és seu o meu quan em presenten algú per compromís, i em temo que meu segur que no. I és que a la meva edat ja en tinc un tip, de coneixences, i ja sabem que després d’un fart ve la malaltia i no estic per a gaires…

«Qui no escolta la raó, escolta el bastó», cridava l’avi mentre empaitava mon pare al voltant de la taula del menjador. No ho deia de veres, és clar, però es desesperava quan el meu progenitor tenia les orelles a cal ferrer, com moltes vegades les hi tenien els seus alumnes de l’escola on treballava abans…

ANEM FENT AMB MOLT DE TACTE, ¡QUIN REMEI! MARIA VILANOVA I VILA-ABADAL «Vés amb molt de tacte i no perdis els estreps», em diuen a casa cada vegada que he d’anar a l’ajuntament a fer-los saber que m’han cobrat dues vegades el mateix tribut de les escombraries. I això passa cada trimestre, que ja se…

Si voleu llegir l’article “Vida d’aprenentages, aprenentatges de vida” publicat a la revista Temps d’Educació de la Universitat de Barcelona, podeu clicar aquí: http://www.publicacions.ub.edu/revistes/tempsdEducacio59/default.asp?articulo=1661&modo=resumen

   He arribat a Son Saura —per una carretera plena de sots— una de les platges que més m’agraden de l’illa. Llarga, inacabable, plena d’algues que fan del paisatge una visió semblant al que m’imagino que és la capa de Mart: un territori on les passejades esdevenen una seqüència allargassada a càmera lenta; on els…

Fragment 1 Entro a classe sense tocar ni quarts ni hores, amb vint minuts de retard, i quan els alumnes ja es preparen per marxar. Em noto un nus a l’estómac. Em disculpo i em poso a gargotejar a la pissarra el present simple del verb play. Força absurd, ho reconec, però necessito tranquil·litzar-me; no…

Un primer fragment… Em llevo d’hora perquè vull parlar amb la Cisqueta, abans no ho faci la mamà. Me’n vaig a la cuina, però no hi és. M’escalfo una mica de llet. Fa fred i es nota que la cuina econòmica és acabada d’engegar i la llenya encara no crema amb força. Quan la llet…

Sóc la Secundina, servidora de vostès. Bueno, en sóc més dels veïns de l’escala, la de la porteria del número tretze, però vull dir que si algú de vostès m’ha de menester, estic, també, a la seva disposició. Doncs, resulta que el president de la comunitat em va venir l’altre dia per preguntar-me si em…