M’hauran de perdonar que no els he dit res des de fa molt dies, però és que he estat molt entretinguda! La dels sabons —la de la botiga del costat del colmado—, el mes passat va anar a Menorca, de vacances, i quan li vaig dir que jo hi havia estat —fa temps, això sí—,…

Sí, senyors, estic indignada, sulfurada, emprenyada, com li vulguin dir. He hagut d’apagar la ràdio i la televisió, i això que a mi m’agrada molt estar informada. Però és que això ja passa de castaño oscuro, si senyor! Resulta que aquests dies ens estan explicant com tots el del PP van sucar amb el cas…

I tant que la del setè ha de pagar-li un bon sopar al senyor Solé i Sabaté, per haver-li escrit una cosa tan bonica del seu llibre! Encara que jo crec que es va passar amb els elogis…  claro que això ja són figues d’un altre paner. I, ben pensat, també m’hauria de convidar a…

 La del setè, m’ha demanat que els posi un article que va sortir el diumenge dia 30 de juny al Punt Avui. És d’un tal Josep Maria Solé i Sabaté i es veu que parla molt bé del llibre…. i com comprendran no li he pogut dir que no. Sóc la portera i, claro,  em…

Per cert, em va agradar molt anar a la presentació del llibre de la del setè, encara que, al principi, em vaig atabalar perquè em pensava que m’havia equivocat de lloc o de llibre o de totes dues coses. Un senyor molt simpàtic, que fa uns anys sortia a la tele, ens va començar a…

Vostès em perdonaran que els hagi tingut tan abandonats, però és que se m’ha girat molta feina. Resulta que la del setè, m’ha regalat una novel·la que diu que ha escrit ella. Jo no sé si creure-m’ho, la veritat, perquè em sembla que treballa al Corte Inglés i no crec que li quedi massa temps…

M’he donat de baixa de l’acadèmia d’anglès. Per què m’haig d’escarrassar per aprendre una llengua tan enrevessada si ja parlo un altre idioma sense haver d’anar a classe? Tal qual Ii ho he dit, a la Merceditas —que és qui m’hi va apuntar, tant sí com no, perquè volia que dominés tres idiomes, per si…

M’acabo de llegir la historieta que he trobat a la secció “Retalls al calaix” i que es diu “Una vida de gossos”, i m’hi jugo un peix de nata que parlen de la senyora Llúcia, la que viu al cinquè segona… I si no, jutgin vostés mateixos i ja m’ho diran…

Una jutgessa de Figueres tindrà els ous de destruir milers d’ous, perquè els que tenen els ous d’ajudar als que literalment no tenen ous, no pugin tastar els ous. Quins ous!

 S’han quedat de pasta de moniato, oi? Pues, sí senyor, amb la Trini vam agafar la Sarfa i ens vam arribar al Port de la Selva.  Els haig de confessar que pel camí vaig descanviar la pesseta un parell de vegades, Mare de Déu senyor, quants de revolts! I la Trini, també, no es pensin……