Amb els ulls esbatanats

Amigues…

Ai, caram, ara se’n diuen així! Al tercer segona n’hi vivia una, fins que fa uns anys se’n va anar a una residència. Es veu que se li va morir el pagano ja m’entenen ―i no ho dic amb despreci perquè era tot un senyor. I ella també era una dama, cada dia a les onze…

Read More...

I quin “barrido”!

Quan la setmana passada, el president de l’escala em va dir que havia de fer un “barrido”, la veritat és que em vaig ofendre. Què es pensava que feia, jo, cada dia? Pues, això, escombrar de dalt a baix! Des del terrat fins a la porteria, sí, senyor! Jo què sabia que fer un “barrido” era buscar…

Read More...

D’hospitals…

Des que al meu Eusebio li van haver de tallar una cama, que els hospitals no em fan cap gràcia; què volen que els digui? El meu pobre home va entrar amb la cama arrossegant i va sortir-ne a peu coix. Claro que li havia passat un tramvia per sobre i van dir que era…

Read More...

Saben què li ha passat a la senyora Remei?

Mare meva! Me’n faig creus! Que quan vaig veure aquell homenet que em demanava per a ella, ja em va fer mala espina… Vaig estar a punt de dir-li que no vivia a la casa, miri’n bé el que els dic! Però no ho vaig fer, no puc faltar a la veritat, ja em comprenen……

Read More...

Els Pastorets

Com cada any, he tornat  al Casal a veure els Pastorets, perquè, què volen que els digui… m’ho passo d’allò més bé! I mirin que són llargs i que hi fa un fred que pela, en el teatre; no sé per què no hi posen unes estufes de butano… Vaig sortir amb els peus que…

Read More...

Quin cap, el meu! No els he felicitat les festes!

M’hauran de perdonar, però és que he estat molt enfeinada, aquests dies. Enfeinada i amoïnada, sí, senyors. I no perquè hagués de preparar el caldo i el pollastre relleno, que d’això se’n cuida la Merceditas… És que, saben? la Trini, des del dia de la rifa, que s’ha instal·lat, amb mi, a la porteria. Bueno,…

Read More...

La llàgrima del president d’Amèrica

Diguin-me ignoranta, però no comprenc per què els pares de l’escola on un eixelebrat va matar una quanta canalleta han d’estar més tristos que els pares que els maten els fills els soldats d’aquest president. Sí, aquest president que es va eixugar una llàgrima per televisió, davant de tot el món. Segurament em diran que…

Read More...

English, français, lengua del Imperio…

Ara pla! No puc parlar en català fins que no aprengui anglès i francès! Bueno si vull canviar el francès pel xino, ho puc fer… Això sí, ¡pobre de mi si se m‘acut dir una paraula en català, sense haver après, abans, a parlar en estranger! Claro, que lo primer de lo primer és parlar…

Read More...

La pel·li de dissabte

Em va emocionar, sí senyor…! I, per cert, ell, sí que era tot un senyor, encara que anés vestit amb un taparrabo i una manteta… I mirin que la pel·lícula és llarga, però m’hi vaig ben enganxar. La feien en una d’aquestes televisions que no surten al diari, i com que m’havia agafat mal de…

Read More...

Castanyes o carbasses?

Quan jo era petita les carbasses ens les donava la mestra, a final de curs. Avui dia, a la mainada —pel que veig— les hi donen tot just han començat a anar a estudi. I és que tots els colmados i les botigues d’aquelles que venen de tot, són plens de carbasses foradades, perquè la…

Read More...