M’hauran de perdonar, perquè sóc una ignoranta i no sé gaire què és això del tuiter. I mirin que la meva filla, la Mercedites, ha provat d’explicar-m’ho mil vegades! Però pel que finalment he entès, és com una màquina d’escriure que fa de telèfon, o un telèfon amb màquina d’escriure, que envia tot el que…

No sé pas on anirem a parar! Ara resulta que el pinyac que va rebre el senyor que mana molt en un partit polític era per una bandera bruta! Si jo hagués de fúmer plantofada a tots els veïns de l’escala que l’empastifen més del compte, no donaria l’abast! Però, si volen que els digui,…

I perdonin l’expressió, però és que no en tenen pas ni idea com ha vingut la Trini, la portera de l’onze! Enrabiada com una vespa! Sembla que se li han presentat un parell d’homes trajats, i s’han fet acompanyar al terrat. Ella, que estava enfeinada perquè els veïns de la seva escala són una mica…

Me’n faig creus! Com que no tinc estudis i la feina de servidora de vostès és fregar l’escala, no vull opinar gaire… però m’he dit: «Secundina, no anem bé!» i és que acabo de llegir en una pàgina del diari, on he posat la galleda, una notícia que m’ha deixat esborronada! Si, senyors! Que què…

Ufff! he rebut de totes bandes perquè sóc massa pessimista, perquè sóc una exagerada amb el que vaig escriure l’altre dia, vaja! i “!que no estamos tan mal!” m’ha etzibat el dels cinquè que es un culé empedreït i laportista, claro… Pues, que volen que els digui? Aquests dies he comprat el diari ―sí, no…

 Quan érem jovenetes, servidora i les seves amigues anàvem a prendre el sol a la Barceloneta,  als banys  -Orientals, em sembla que es deien-  que hi havia per a homes i per a dones, sense barrejar-nos, claro… I allà, a les fèmines ens col·locaven dins un tancat amb reixes, i tots els nassos ―d’entre un…

He tornat com nova! Com que la comunitat de veïns em devia dies de vacances i no hi havia manera que el president-robot em digués quan les podia agafar… Claro, què volen si no parla? I per mi que se li estan acabant les piles… Pues, com els deia, vaig comentar a la del principal, que…

Sí, ja tenim excusa judicial masculina! Perquè ja deuen suposar que em vinc a referir al fèmur d’en Millet ―no li dic senyor, perquè no n’és―, i vostès em diran: “pobre home, prou pena té!” I jo els diré que molt llarga la sap aquest pájaro… I si fa unes setmanes els vaig comentar que…

No sé pas què s’exclamen els que la justícia els va al darrere per aclarir d’on els surten les misses…! Que no saben que si treballant se fessin rics, els rucs durien bast d‘or…? N’hi ha que amb les butxaques a vessar de pistrincs ―de vés a saber on―, ens volen fer combregar amb rodes…

I no m’ho invento, jo, no, pobra de mi! que no tinc estudis… Ho va dir l’advocat de la filla del rei fa temps, i quan es pronuncia una persona tan saberuda segur que el que diu va a missa! Jo, si volen que els digui la veritat, no entenc que té a veure robar…